jueves, 27 de mayo de 2010

ARQUÍMEDES, EL FENÒMEN DE LA FÍSICA




Índex

1.Introducció
2.Biografia
3.Principals descobriments
  • 3.1 Descobriments matemàtics
  • 3.2 Descobriments físics
  • 3.3 Invents mecànics
4.Conclusió
-------------------------------------------------


1- Introducció

Per fer aquest treball he escollit al gran físic, inventor, astrònom i matemàtic Arquímedes, considerat un dels científics més importants de l’antiguitat. Repassant el llibre de Física i Química 1, vaig trobar un bon reportatge sobre Arquímedes i una de les seves anècdotes que més endavant explicaré.



2- Biografia

• No se sap molt sobre la vida d’ aquest fenomen, va néixer a Siracusa (Grècia) l’ any 287aC. Principalment és conegut per la gran quantitat d’ invents i descobriments als que va donar nom. Va estudiar a Alexandria. Destacava a física i a matemàtiques. El seu pare fou astrònom i parent d’ Hierón II, rei de Siracusa. Arquímedes va optar per solucionar els problemes quotidians de les persones. Li van ensenyar que el científic estava per damunt dels assumptes pràctics, però ell va seguir construint-ne i aquests invents són els que avui dia el fan tan conegut. Una anècdota de com va descobrir el principi hidrostàtic diu que quan el rei de Siracusa li va ordenar descobrir si una corona que havia encarregat era realment d’ or massís, sense fer-li cap tipus de mal. Arquímedes, preocupat, va ficar-se al bany juntament amb la corona, i, al veure que el volum de l’ aigua pujava, se li va ocórrer l’ idea i va anar corrents desnuat per Siracusa cap al palau del rei cridant ¡Eureka! (ho he trobat). Arquímedes va morir durant el setge de Siracusa (214-212 aC), quan va ser assassinat per un soldat romà, malgrat les ordres que no havia de ser malmès. S’ han conservat alguns dels seus llibres com:



• Arenari

• Mètode

• La mesura del cercle

• De l'esfera i el cilindre

• De la quadratura

• La quadratura de la paràbola

• Dels esferoides i els conoides

• De les línies espirals

• Determinació dels centres de gravetat en les línies i en els plans (De l'equilibri dels plans)

• De l'equilibri dels cossos en els fluids (Dels cossos flotants)

• Problema dels bous

• Catòptrica (desapareguda)

• De la construcció d'esferes (desapareguda)





3- Principals Descobriments

Els més importants van ser:


1.DESCOBRIMENTS MATEMÀTICS :

-Principi d’Arquimedes: tot cos submergit en un fluid experimenta una empenta vertical i cap amunt igual al pes de fluid desallotjat.

-El volum de l’ esfera és igual a dos terços del volum del cilindre circumscrit.

-La superfície de l’ esfera és quatre vegades més gran que el seu cercle més gran.

-Va donar una aproximació extremadament precisa del nombre Pi.

- Va definir l’ espiral.

-Va inventar fórmules per als volums de les superfícies de revolució.

-Va definir un enginyós sistema per expressar números molt llargs.




2.DESCOBRIMENT FÍSICS :

-Principi hidrostàtic: tot cos submergit en un fluid experimenta una empenta vertical i cap amunt igual al pes de fluid desallotjat.

-Principi de l’ estàtica.

-Principi de la palanca.



3. INVENTS MECÀNICS :

-Cargol d’ Arquímedes. Era un mecanisme amb una fulla amb forma de cargol dins d'un cilindre. Es feia girar a mà, i podia ser usat per a transferir aigua des de masses d'aigües baixes a canals d'irrigació. Es va fer servir pel gran vaixell Siracusia.

-Armes de setge. L’urpa d’Arquímedes per enfonsar vaixells.

-Roda dentada.

-Palanca (doneu-me un punt de suport i moure el món).

-Va utilitzar grans miralls còncaus per incendiar vaixells.



4- Conclusió

He escollit a Arquímedes perquè al veure el document sobre ell al llibre i llegir el que ficava, m’ ha semblat que podria fer un bon treball sobre Arquímedes ja que hi ha bones anècdotes i és un dels savis grecs que va fer més descobriments i la majoria d’ ells són encara molt importants pels avenços matemàtics i científics. He quedat molt satisfet amb aquest treball.

viernes, 12 de marzo de 2010

RESUMS

Tema 1
La matèria és tot alló que ocupa un lloc en l’espai.

La matèria es pot trobar en tres estats diferents: sòlid, líquid i gasós.
La magnitud és cada una de les característiques d’un cos que es pot mesurar.
Unitat de mesura serà la quantitat que hi ha d’una magnitud determinada.



SUPERFÍCIES DE FIGURES

Superfície del quadrat: A=

Superfície del cercle: A=

Superfície del triangle: A=

Superfície del trapezi: A=


LES UNITATS DE VOLUM
S’utilitza en el SI, el metre cúbic com unitat de volum.
El metre cúbic és el volum d’un cub d’un metre de costat.
El litre equival a un decímetre cúbic.
Un mil.lilitre equival a un centrímetre cúbic.

MESURA DEL VOLUM D’UN LÍQUID
Recipient graduat: Tenen una escala en la qual podem llegir el volum. Es pot mesurar el volum del líquid que té a dintre en un moment determinat.
Recipient aforat: Tenen una marca anomenada d’aforament però no tenen una escala graduada. Els recipients aforats només permeten mesurar un determinant volum de líquid quan està tot ple.

VOLUM DE FIGURES GEOMÈTRIQUES
Paral.lepípede: V= L• c• h
Cilindre: V=
Quadrat: V= C

LES UNITATS DE MASSA
La unitat de massa en el SI és el quilogram.(kg).
Publicado por alex en 10:52 0 comentarios.





Tema 2
ELS ESTATS FÍSICS DE LA MATÈRIA

Estat sòlid: Tenen forma pròpia i es poden deformar. Són incompressibles.
Estat líquid: No tenen forma fixa i poden adoptar formes. Són incompressibles com els sòlids.
Estat gasós: No tenen forma fixa. Tene expansibilitat i es poden comprimir. Són compressibles i es poden fer petits fins rebentar.

Els fluids: Els líquids i els gasos poden relliscar sobre una superfície, lliscar per l’interior d’un tub,etc. Aquesta forma de moure’s s’anomena fluir.

Líquid

Sòlid

gasós


PROPIETATS DE LES SUBSTÀNCIES

COLOR, SABOR I OLOR
Color: Hi ha moltes substàncies que tenen color, i que serveix per distingir-les. Les substàncies que no tenen color s’anomenen incolores.
Olor: És una propietat que serveix per diferenciar les classes de la matèria. S’utilitza per fer perfums o aromes. Les substàncies que no fan cap olor s’anomenen d’inodores.
Sabor: És també una propietat que serveix per diferenciar les classes de la matèria. S’utilitza per les indústries alimentària i farmacèutica. Les substàncies que no tenen cap sabor s’anomenen insípides.

DURESA
És la resistència que les sòlids oposen a ser ratllats per altres sòlids. Ex. Diamant i plom.
TENACITAT
Un material és tenaç quan resulta difícil de trencar o deformar. És esencial per materials que han de resistir grans esforços.









ELASTICITAT
Tots els cossos sòlids es poden deformar més o menys en aplicar-los una força. L’elasticitat és la propietat de recuperar la forma inicialquan cessa aquesta força.
MAL.LEABILITAT I CONDUCTIVITAT
La mal.leabilitat és la propietat que tenen algunes substàncies de poder estendre’s en làmines primes sense trencar-se. És una propietat que tenen molts metalls.
La ductilitat és la propietat que tenen algunes substàncies de poder estirar-se en fils.

MASSA I PES
Massa: És la quantitat de matèria que té un cos.
Pes: És la força amb que un cos es atret per un planeta i depèn de la gravetat d’aquest planeta.
Fórmula: P= m• g
m: massa
g: gravetat (en la terra = 9’8 m/s

Gravetat: Acceleració que té un cos al ser atret per un planeta.



DENSITAT
Densitat: Definim densitat com la quantitat de massa d’un cos o d’un objecte que hi ha per unitat.
Fórmula: d= (kg/m )
En el SI la densitat és en kg/m.

EL PRINCIPI D’ARQUÍMEDES
E= mL• g
E: Enpelliment

FÓRMULES
p= m• g
E= mL• g
d= m m= d• v
g= 9’8 m/s
Punt de fusió: 0
Punt d’ebullició: 100

FÒRMULES I DEFINICIONS TEMA 1 FÍSICA

SISTEMA DE REFERÈNCIA

El cos que utilitzem com a punt de referència per al moviment d'un mòbil s'anomena sistema de referència.



Un cos es mou quan canvia respecte a un sistema de referència.

MÒBIL PUNTUAL

Considerem mòbil puntual un mòbil tan petit, comparat amb el recorregut que fa, que el representem per un punt.

LA TRAJECTÒRIA

El conjunt dels punts per on passa un mòbil puntual quan realitza un moviment forma una línia que s'anomena trajectòria.



Hi han diferents moviments:



Moviments rectilinis: si la trajectòria és una recta.



Moviments curvilinis: si la trajectòria és una corba.



Moviment circular: amb una trajectòria que és una circumferència.



Moviment parabòlic: amb una trajectòria que és una corba anomenada paràbola.



Moviment el.líptic: amb una trajectòria que és una corba tancada que s'anomena el.lipse.



DESPLAÇAMENT



El desplaçament, d, s'obté restant al valor corresponent a la posició final, x2, el valor corresponent a la posició inicial del mòbil, x1:



FÓRMULES



d= x2-x1

d= v·t

d/v=t

VELOCITAT MITJANA



La velocitat mitjana és el desplaçament que fa el mòbil per unitat de temps entres dos instants.



FÓRMULES



Vm= desplaçament/ temps (m/s)



Vm= d/t= x1-x0/t1-t0



MOVIMENT RECTILINI UNIFORME



Un moviment s'anomena rectilini uniforme quan la seva velocitat és constant i la seva trajectòria és una recta.



FÓRMULA



x1=x0 +v·t(t1-t0)

L'ACCELERACIÓ MITJANA

Anomenem acceleració mitjana entre dos instants donats l'increment de velocitat instantània per unitat de temps entre aquests instants.

FÓRMULES

am= v1-v0/t (m/s2)

v1= v0+a·t

v1-v0/a= t